PLUTÓ

Plutó té tres satèl·lits naturals coneguts. Caront és el satèl·lit més gran. Té 1.207 quilòmetres de diàmetre i orbita a una distància mitjana del planeta de 19.600 quilòmetres. Fou descobert el 1978. Amb el temps, la gravetat ha frenat les rotacions de Caront i Plutó, pel que ara presenten sempre la mateixa cara l'un a l'altre. Aquest fenomen s'anomena rotació síncrona i passa també entre la Terra i la Lluna. Però, a diferència del que passa en el sistema Terra-Lluna, en el sistema plutonià aquest lligam gravitacional s'estén també fins a Plutó de manera que, observant des d'un dels hemisferis de Plutó, Caront és sempre visible en el cel però, des de l'hemisferi contrari, Caront no és mai visible. La rotació d'esta parella és única en el Sistema solar. La seva rotació és gairebé la d'un sòlid rígid, format per dues masses unides per una barra rígida i que giren al voltant d'un centre situat en la barra, més pròxim a Plutó, que té 8 vegades més massa que Caront. Se sol dir que constituïxen un planeta doble. La densitat de Caront és molt menor que la de Plutó. Esta diferència fa pensar que es van formar separadament, i després es van ajuntar.

El 31 d'octubre de 2005, el Telescopi Espacial Hubble va detectar que dos cossos més orbiten al voltant de Plutó. Les llunes han rebut els noms definitius de Hydra (Plutó III, designació provisional S/2005 P1) i Nix (Plutó II, designació provisional S/2005 P2) el 22 de juny de 2006. Nix orbita a 48.700 km del centre de masses del sistema Plutó-Caront i Hydra a 64.800 km. Les seves órbites són gairebé circulars i es troben en el mateix pla orbital que Caront i gairebé en ressonàncies orbitals 4:1 i 6:1 amb Caront.

L'ordinador més llest del món.

Kaspàrov no té res a fer

Per a això compta amb una capacitat de processament de 12,3 teraflops, o, dit d'una altra manera, 12,3 bilions d'operacions per segon. Gestionat pel sistema operatiu AIX IBM, la seva memòria és de 4.000 gigues, cosa que li permet emmagatzemar 16.000 vegades més dades que un ordinador domèstic.

Per fer-nos una idea del que vol dir això, des IBM s'afirma que el ASCI White fa en un segon el que una calculadora convencional faria en 10 milions d'anys. L'ordinador és 1.000 vegades més potent que el famós Deep Blue, la màquina que va vèncer el campió mundial d'escacs, Garri Kaspàrov el 1997.

Si per casualitat se'ns passés pel cap comprar-lo, tindríem tres greus problemes. Un, l'espai: els mòduls de l'ASCI (Iniciativa Estratègica per a la Computació Acel·lerada, en anglès) ocupen l'equivalent a dues pistes de bàsquet i pesa 106 tones.

El segon seria el preu: l'ordinador ha costat 110 milions de dòlars, més de 120 milions d'euros (20.000 milions de pessetes). El tercer seria la utilitat: per sort, no tothom té la necessitat de simular explosions nuclears. A més d'un se li fa la joystick aigua pensant com correrien els videojocs de darrera generació

Enric Valor

Enric Valor nasqué l'any 1911 al si d'una família acomodada rural de Castalla. Estudià per a mestre mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà a la indústria delça, primer aElda .

Enric ValorVa recopilar trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les va transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixant expressions, i l'estricta normativa. De l´obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l´horitzó.

Un sou d'un campeó.

El bicampeó del mon de la Formula1 amb renault, el espanyol Fernando Alonso,guanyarà
trenta mil·lions d'euros en la nova escuderia,McLren-Mercedes,tres vegades mes que la temporada pasada.