Joan i Mireia.

Joan caminava pel carrer quan de sobte va veure-la,la xica que li agradava.
Aleshores es va dir:
-Ara o mai!
Mireia caminava amb un somriure en la boca.
Joan li va dir tremolós:
-Hola!
Mireia aleshores li va dir:
-Ja era hora de que et veiera el pel!
Joan no sabia que dir.
Mireia li va dir:
-Vols vindre a visitar la ciutat de València?
Joan, acovardit, va dir:
-Si......................................................................................................................................................................
Mireia li deia:
-Que es tenia que portar la motxilla,l'esmorzar i també el dinar.
Joan va dir:
-D'acord, perfecte.........................................................................................................................................
Mireia li deia:
-No faltes.
Aleshores es van acomiadar els dos amb un somriure en la boca.